[etapa 4] 4 d’agost de 2009 – Puente la Reina > Ayegui

Quarta etapa del Camí Francès - Puente la Reina > Ayegui

Normalment, no posem mai el despertador i quan es veu una mica de moviment – més o menys al voltant de les cinc del matí- ens anem llevant, per rentar-nos i arreglar-nos els peus.

Això normalment. Menys avui! Un peregrí s’ha llevat per anar a fer primer riuet del dia i tres peregrins (entre ells, un servidor)  hem cregut que ja era l’hora de llevar-nos. Ja ens havíem rentat la cara, pentina i ens estàvem preparant els peus, quan al mirar el mòbil per si hi havia trucades o missatges nous he vist que encara eren les quatre de la matinada!
Hem optat per esperar-nos a les sis i així començar a caminar amb la gent que ho acostumem a fer.

El sol encara no havia sortit del tot quan hem abandonat el municipi de Puente la Reina. El terreny era bastant inclinat. Quina suada! Durant una bona estona hem caminat al costat de l’autopista que va de Logronyo a Pamplona.

A l’arribar a Mañeru ens hem aturat per fer un cafè o al menys aquesta era la nostra intenció), ja que només hem trobat un forn de pa: Hem comprat  pa per fer-nos uns entrepans.

Continuem cap a Lorca, amb un sol encara benèvol amb els peregrins i (per fi!) hem pogut fer un cafè, amb unes persones de les Terres de l’Ebre que al comentar-los-hi els motius del nostre peregrinatge ens han donat tot el seu suport.

La idea de dur la bandera d’Igualada els ha agradat molt: ens han assegurat que el proper cop que facin el camí, també demanaran la bandera del seu poble.
La veritat que moltíssimes persones que ens han preguntat d’on era la bandera que duem penjada a la motxilla i que s’han interessant per Igualada. Ens estem plantejant fer un recull de totes les persones que ho han fet i encara ho faran.

Davant de l'església de l'Asunción de Nuestra Señora de Villatuerta

Amb la dosis de cafeïna corrent per les nostres venes, decidim continuar cap a Vilatuerta on aprofitem per entrar a l’església gòtica de l’Anunciació. Segellem la credencial i cap a Estella falta gent!

Normalment s’acaba l’etapa d’avui,  però que nosaltres l’allargarem uns kilòmetres més: a Estella estan celebrant la festa major (sembla que estem fent la ruta de las fiestas) i dóna bo veure la gent vestida de blanc amb el mocador i la faixa de vermell.

Un cop ens acomiadem de la Sayoa i la Núria d’Euskadi  i l’amic Jordi de Manresa, he continuat tot sol fins a Ayegui. La calor era brutal i com que encara em quedàvem dos kilòmetres per arribar, quina millor manera de solucionant-la que fent un gelat, per fer més portador l’últim tram de la jornada?

A l’arribar a l’alberg els companys ja m’esperaven per anar a dinar.  Abans una dutxa ràpida d’aigua calenta ( no n’hi havia de freda) i cap a la taula.
Desprès de dinar i d’uns massatges als peus dels meus companys,  hem fet una bona migdiada i de festa cap a Estella i a comprar menjar i compresses…..pel peus.

Tornem cap a Ayegui a l’hora de sopar i aviat a dormir, que si no demà…..