[etapa 3] Pamplona > Puente de la Reina

El dia d’avui,  es presentava de manera una mica especial, doncs m’havien posat la por al cos, doncs m’havien dit que El Alto del Perdón era un tram molt dur.

Tercera etapa del Camí Francès - Pamplona > Puente la Reina

Al disposar de cuina a l”alberg: hem pogut començar la jornada menjant-nos unes magdalenes,  un cafè amb llet i hem pogut preparar-nos l’entrepà de l’esmorzar.

Hem començat a caminar, amb l’Agustí, però no ha tardat gaire estona a avançar-se.

Alto del Perdón, by FreeCat

Al cap d’una estona, he començat l’ascensió a l’Alto del Perdón. Hi havia unes vistes fantàstiques i hi feia molt de vent.  És un alt que està sembrat de molins eòlics. A dalt de tot hi ha un monument que simula una peregrinació en caravana.

Tot i que sembla que el més dur és la pujada, és ben bé al contrari: la forta baixada, m’ha castigat molt les articulacions.

El descans del camí l’hem fet a Uterga, on es nota que la seva gent està  acostumada a rebre peregrins, ja que la hospitalitat està a flor de pell.
Un dels meus companys ha patit la primera anomalia al peu i hem anat a fer una visita al CAP per que li solucionessin.

En el moment que passàvem per Obanos he rebut la trucada d’equip del Món a Rac1 i m’han entrevistat en directe.

Per fi i per primer cop, he arribar a l’alberg abans de l’hora d’obertura i això, desprès d’haver deixat enrere els 19 km amb més desnivell que hem fet fins ara.

La trucada inesperada del meu germà Gerard, dient-me que em venia a fer una visita ha estat una gran sorpresa, que a més a més, ha resultat molt pràctica per descarregar un xic la motxilla i s’en emportés algunes coses accessòries.

Avui m’ha abandonat l’Ana, la companya han qui em compartit algunes hores de camí, ja que es veia amb més força i s’ha avançat, una mica més, fins al proper poble. Des d’aquí, vull aprofitar per desitjar-li un bon camí i donar-li les gràcies per les bones estones de conversa que hem tingut mentre hem compartit el camí.

Per altra banda, se’ns han unit un parell de noies d’Euskadi, de les quals moment no us en puc dir gaire cosa, però que com qualsevol peregrí/na semblen fantàstics.

Per la tarda, després d’haver fet la bugada , m’he permès el petit luxe de gaudir d’una estona de bany a la piscina municipal.

Estic ansiós per trobar un ciber en condicions, per poder penjar les fotos i donar una mica de color al bloc, però les condicions semblen que no son gens favorables, no ha estat possible.

Vull donar-vos les gràcies a tots els que ens aneu seguint: el vostre afecte fa que la motxilla que portem a les nostres espatlles, sigui més facil de portar!!!!!