Des de l’hospital

Ara mateix, ja deu ser al quiròfan.

Fa unes hores hem “parlat”:  ell instal·lat a l’habitació de l’hospital; jo des de casa. La conversa digital ha donat per posar nom als neguits i confiances de la nit abans. M’han sorprès les seves paraules: “Avui he anat a arreglar alguna cosa amb el de dalt“.

Fer les paus… per estar en pau.
Voldria imaginar-me com ha anat el diàleg:

Em ve al cap la imatge de la paràbola del fill pròdig:  ell però, no ha fet un mal ús dels bens repartits i ha repartit la seva fortuna  interior amb els qui l’envolten.  Potser aquest desarreglament és fruit de d’experiències i situacions malenteses o mal explicades… Amb tot, ha estat capaç de posar-se en acció, de donar el pas per aclarir les coses. I segur que no ha calgut dir res més: encara de lluny, Ell l’ha vist i, commogut, se li a llançat a coll i l’ha besat.

I segur que a dalt, hi ha hagut festa i alegria!