Sóc fora: he sortit als carrers!

Aquest dissabte ha estat la segona vegada que he rebut l’”encàrrec” concret de donar testimoni de la meva fe, d’explicar-me, en un marc, un espai i uns destinataris concrets.

Fa uns anys, en una Pasqua Jove del Movi (el Moviment dels Joves Cristians del Bisbat d’Urgell) , des de la meva vivència de malalt i de la presència viva de Jesús en el meu camí. Vam acabar entre plors, traient i compartint sensacions íntimes que feia molts anys que pesaven en el meu cor, celebrant que de les dificultats vitals en neixen grans oportunitats de Vida.
Recordo de matinada, al peu de la creu, com algú em feu arribar un tros de paper agraint-me aquelles paraules. Recordo la sensació d’agraïment de pensar que la meva guia de la vida pot haver ajudar a situar-se a algú altre…

A finals d’any. quan vaig rebre la invitació obrir aquestes jornades, la veritat és que em vaig sentir espantat i no vaig donar el si de seguida. Qui sóc jo per posar-me davant d’animadors i animadores de pastoral de joves i descobrir i aportar-los quelcom nou?
Desprès de parlar-ne amb la Glòria, i corresponent el gest de confiança d’en Lluís Plana, vaig acceptar la proposta.

Des del primer moment m’he sentit compromès amb aquesta petita missió. Amb tots els participants a la trobada. Però, sobretot, amb aquelles persones que han estat punts de referència durant la meva vida i que sabia que el dissabte m’estarien escoltant.
Vaig assumir el risc, i les seves conseqüències…

Xerrant sobre la pastoral de joves avui

Hi ha qui ha dit que no vaig estar a l’altura i segurament és cert. Hi ha qui s’esperava una altra cosa.

Ara bé,  jo estic tranquil, vaig estar a la meva altura, amb coherència i honestedat, vaig provar de donar el que sóc i compartint els waypoints que m’han dut fins on sóc ara.
Estic content. Vaig sentir-me reconegut i agraït pels vostres generosos aplaudiments;  per l’abraçada espontània d’un jove desprès de la missa; per les paraules i el suport dels delegats de Lleida i Urgell; per algunes trucades i correus que he rebut aquests dies.
Estic alliberat. Sens dubte a estat un regal, compartir amb tots vosaltres, les meves mirades joves i amb els joves. M’ha ajudat a revalorar la meva acció i opció. M’ha animat a continuar animant….

Per això,
Gràcies, gràcies, gràcies,……

Disculpeu aquest atac de confiança. Tinc la necessitat de justificar-me (i disculpar-me?) pel que va passar. No sé si calia haver-ho fet d’una altra manera.

Per això, de nou, gràcies per les vostres paraules immerescudes, però guaridores, que he rebut durant aquests dies.

Ja veurem que en queda de tot plegat. Per part meva, intentaré continuar caminant, descobrint noves presències vivificadores i somniant en que el Regne és possible avui.

Us deixo el document marc de la xerrada. Feu-ne el que vulgueu i compartiu-lo, si ho desitgeu. Res m’agradarà més que saber que continua sent significatiu per algú.

Si vols pots descarregar-te’l en format pdf. [15,45 Mg].

Una abraçada,
i de nou, gràcies!